Cosas que los nietos deberían saber

Y los alumnos, sean nietos o no, añado.

Aquí os dejo una propuesta de lectura para alumnas de 4.º de ESO y bachillerato. Me gusta esta etapa especialmente porque es la del cambio a la literatura adulta, que en muchos casos ellos asocian únicamente a los grandes clásicos canónicos y en el fondo esto los asusta. Porque quizás es la hora de admitir que leen más de lo que parece y les importa la lectura más de lo que parece. Por eso me encanta ver sus caras cuando descubren que la literatura actual puede ser divertida, transgresora y adictiva.

En estos casos si puedo les dejo mi ejemplar personal (con la amenaza de que no se sacan la ESO o no van a las PAU si no me lo devuelven…  😛 ). De alguna manera creo que se lo hacen más suyo. Están más receptivos a su lectura. Se establece una implicación emocional con el libro. Se crea una complicidad que se puede aprovechar para seguir haciendo crecer al lector o establecer puentes para resolver otros asuntos de ámbitos académicos y personales. También procuro hacer un acompañamiento, especialmente los primeros días, y si veo que conectan con el libro ya los dejo tranquilos con la lectura. Prestar los volúmenes personales también implica que se interesen más por determinadas lecturas: y es que no es muy difícil oír luego un  “Profe, yo también quiero que me recomiendes algún libro”. Sin ir más lejos, este mismo de “Cosas…” lo tengo en lista de espera de un par de alumnos más. Pueden elegir otros, pero quieren este: el deseo de leer ya se ha encendido, el resto es magia.

mark

Dejo la transcripción literal de una valoración personal  informal grabada de uno de los miembros de mi alumnado que ha leído voluntariamente el libro:

A veure… algunes coses que m’han agradat d’aquest llibre… Hi ha una cosa que m’ha encantat moltíssim d’aquest llibre… que és que va molt directe i és molt senzill… que t’explica la forma d’explicar-se… Espera’t, sí, a la pàgina 27… és que tinc el llibre al davant… M’agrada la manera que té d’ensenyar com diferents formes de narrar, no? Hi ha una que li fica moltíssimes floritures, una altra que és com més poètic i després hi ha la que ell explica, que és més directa, més senzilla, i que explica les coses tal com són. I també la sinceritat de l’autor és… no sé… m’agrada molt perquè justament amb aquesta sensibilitat aconsegueix que el lector es fiqui [a la trama del llibre]… o sigui, agafi un rol de protagonista, o sigui, no sé com explicar-me, jo al menys em vaig sentir així. Que és tan senzill que al final et sents… que no és… no és… O sigui, que tu ets un personatge més, saps?

Després… després… m’ha agradat que fiqui trossos de les cançons que ell escriu, és com molt íntim, a més que dona una explicació de cada cançó, de cada vers… Que és una cosa molt personal, molt íntima i no sé… M’ha agradat moltíssim, però a vegades se m’ha fet difícil i no m’ha agradat. És a dir, m’explico, quan parla per exemple, amb unes persones que no li cauen bé és molt directe i pel meu gust és massa directe. Però, bueno, sí, al mateix temps això també m’agrada, o sigui és com una mica contradictori: m’agrada però no m’agrada.

I la història és que ja ho diu al principi, ara no me’n recordo ben bé exactament. Diu que no és un famós però que ha viscut coses de famosos i realment és que és això. O sigui, tu et llegeixes aquesta biografia, perquè és una biografia i no un llibre per fer-se publicitat i dius: en veritat tu això li expliques a algú i es pensa que és un famós i en veritat, realment, jo almenys, no el coneixia i ara em dona la sensació que el conec de tota la vida, que és com si fos quasi de la família.

També m’ha agradat moltíssim que expliqui realment com és cada etapa de la vida, o sigui, explica molt bé les sensacions, els sentiments d’adolescents i després també de la vellesa… Vull dir… quan es mor la seva mare més que quan es mor el seu pare, però és això: el que seria el més dur de la vida també ho fa com maco perquè també explica, per exemple, quan va haver de deixar la casa i se n’ha de desfer dels objectes de la casa on ell vivia. Doncs clar, això és súper dur, però ho explica d’una manera que ho troba tan normal… o sigui… Suposo que és la seva experiència el què li fa veure que allò és normal i per això t’ho explica així. Però parlar de la mort d’una manera tan normal… que en aquesta cultura occidental nostra no está tan normalitzat… Això… no ho sé… també em va atreure moltíssim.

És una lectura molt diferent de totes les que he fet fins ara. Només havia llegit un altra biografia de petita… Gairebé ni m’enrecordo ja d’ella… Bueno, de veritat, era força avorrida… amb aquesta, comparades són molt diferents. A mi aquesta m’ha encantat: m’ha fet riure, m’ha fet plorar, m’ha fet reflexionar moltíssim i m’ha fet veure les coses de diferent manera, també s’ha de dir. I, a més, em resultava inevitable escoltar les cançons després d’haver llegit els motius que el protagonista tenia per haver escrit la cançó de torn i com la va escriure… com li donava forma i fins i tot, no sé… com arribava a escollir unes paraules en lloc d’unes altres… encara podies “sentir-ho més”, podies sentir més el llibre i tenir una millor experiència llegint… No sé, a mi m’ha canviat, m’ha canviat moltíssim aquest llibre… no sé… m’ha agradat moltíssim. A sobre m’ha permès conèixer una banda de música que m’encanta ara i que sona molt diferent. El primer dia que vaig escoltar el disc sobre el què està fet el llibre no em podia concentrar… no sabia què m’atreia més: si la música o el llibre, però al final, no sé, era com un tot. Ha sigut com una experiència única. Ara recordo els dies en els que he llegit el llibre i no em puc imaginar sentint una altra cosa i a l’inrevés: sento el disc o algun altre disc del seu grup i em recordo a mi mateixa llegint el llibre… No m’havia passat mai això, saps?

A qui el recomanaria? Jo el recomanaria a tothom. Bé, a tothom no, perquè si ets una d’aquelles persones que no et planteges les coses doncs no el gaudiràs, però si busques una mica dins teu o busques a les persones del teu voltant és que és un llibre perfecte. Jo el recomanaria per a qualsevol alumne de Batxillerat perquè ja som prou madurs i alguns de 4t d’ESO per exemple, i també als adults.

Cosas que los nietos deberían saber, de Mark Oliver Everett.

Anuncios